En
biologia cel·lular, un mitocondri és un orgànul tancat per una membrana
que es troba a la majoria de les cèl·lules eucariotes. A vegades es
descriuen els mitocondris com a "plantes d'energia cel·lular" perquè
generen la major part dels subministraments de trifosfat
d'adenosina (ATP) que necessita la cèl·lula com a font d'energia
química. A més a més de subministrar energia, els mitocondris estan
implicats en processos, com la comunicació, la diferenciació i
l'apoptosi, així com el cicle cel·lular i el seu creixement.
El
nombre de mitocondris en una cèl·lula varia molt segons el tipus
d'organisme i de teixit. Moltes cèl·lules tenen un sol mitocondri,
mentre que d'altres en poden tenir diversos milers.L'orgànul està
compost per compartiments que duen a terme funcions especialitzades.
Aquests compartiments o regions inclouen la membrana externa, l'espai
intermembranós, la membrana interna, les crestes mitocondrials i la
matriu. Les proteïnes mitocondrials varien en funció dels teixits i les
espècies.
Els
mitocondris es troben dispersos pel citoplasma en gairebé totes les
cèl·lules eucariotes. El seu nombre i ubicació varia segon el tipus de
cèl·lula. Un nombre considerable de mitocondris es troben al fetge, al
voltant de 1.000 - 2.000 per cèl·lula, representant una cinquena part
del volum cel·lular. Sovint formen una complexa xarxa en 3D dins del
citosquelet. L'associació amb el citosquelet determina la forma del
mitocondri, cosa que n'afecta la funció.Proves recents suggereixen que
la vimentina, un dels components del citosquelet, és fonamental per la
seva associació amb el citosquelet
Les
funcions més importants del mitocondri són la producció d'ATP i la
regulació del metabolisme cel·lular.El conjunt de reaccions que
participen en la producció d'ATP és coneix col·lectivament com el cicle
de Krebs. Tanmateix, els mitocondris tenen moltes funcions a part de la
producció d'ATP.
Els
mitocondris tenen moltes característiques en comú amb les cel·lules
procariotes. Per tant, es creu que originalment es tractava de
procariotes endosimbiotics. La teoria d'una endosimbiosi dels
mitocondris amb les cèl·lules hostes fou popularitzada per Lynn
Margulis. La teoria endosimbiòtica suggereix que els mitocondris
descendeixen d'eubacteris que d'alguna manera van sobreviure a un procés
d'endocitosi de la cèl·lula, i es van incorporar al citoplasma. Els
mitocondris van proporcionar a les cèl·lules hostes la capacitat
d'obtenir energia per respiració en lloc de només per fermentació, i
això els va proporcionar un gran avantatge evolutiu. Quelcom de similar
passà amb les cèl·lules que van acollir simbiòticament els eubacteris
amb capacitat de fer la fotosíntesi. Aquesta incorporació simbiòtica
anà en augment, fent que les cèl·lules estiguessin més capacitades per
sobreviure. Aquesta relació simbiòtica probablement es desenvolupà fa
1.700-2.000milions d'anys.
Vidio: http://www.youtube.com/watch?v=-7w8U1bydjE&playnext=1&list=PL89C68D60FFEE9D94&feature=results_main
