EL QUE MOU LES PLAQUES
El mantell es
troba en estat fluid a causa de les altes temperatures i els seus
materials circulen formant corrents. Els materials més calents
ascendixen. Després es fan mes freds i descendixen. A este corrent es la
flama corrent de convecció en el mantell. Esta circulació és el motor que
mou les plaques, també és la causa de la ruptura de l'escorça terrestre
i la separació de les seues parts. I la part inferior del mantell està en
contacte amb una capa més interna i calent, mentres que la part
superior està en contacte amb la litosfera freda, estos canvis de
temperatura produïxen els canvis de convecció. Al moure's les plaques
espenten i xoquen. Quan una placa continental xoca amb una oceànica,
la continental que està formada per roques menys denses continua surant
mentres que la placa oceànica que és més densa s'afona i arrossega amb
si a la litosfera.Les cel·les de convecció s'inicien en la zona de
contacte amb el càlid nucli, que aconseguix temperatures d'uns 4500 ºC, i la calor
s'acumula en la zona de separació entre el nucli extern i el mantell
inferior; d'ací es propaga a través de noves cel·les de convecció que
s'establixen en el mantell, fins a la litosfera que és la capa més freda i
externa.
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://cmc1tectonica.wikispaces.com/file/view/6.png/177178153/6.png&imgrefurl=http://cmc1tectonica.wikispaces.com/3%2BTECT%25C3%2593NICA%2BDE%2BPLACAS%2B%2BLA%2BSUPERFICIE%2BCAMBIANTE&usg=__wt-rOZbANr-mohA2B3qIbWRzFL0=&h=171&w=305&sz=25&hl=es&start=43&sig2=Nw4MUaYnpxnpf3133Vb0nA&zoom=1&tbnid=IcMh3W5jq4fE-M:&tbnh=65&tbnw=116&ei=yN32UKfpGMaOtQaluIGADA&prev=/search%3Fq%3Disostasia%26start%3D40%26um%3D1%26hl%3Des%26client%3Dfirefox-a%26sa%3DN%26rls%3Dorg.mozilla:es-ES:official%26tbm%3Disch&um=1&itbs=1
ISOSTÀSIA
La isostàsia és
la condició d'equilibri que presenta la superfície terrestre a causa de
la diferència de densitat de les seues parts. Es resol en moviments
verticals (epirogénicos) i està fonamentada en el principi d'Arquimedes.
Va ser enunciada com a principi a finals del segle XIX. L'equilibri
isostàtic pot trencar-se per un moviment tectònic o el desgel d'una capa
de gel. La isostàsia és fonamental per al relleu de la Terra. Els
continents són menys densos que el mantell, i també que la corfa oceànica.
Quan la corfa continental es plega acumula gran quantitat de materials
en una regió concreta. Acabat l'ascens, comença l'erosió. Els materials
es depositen, a la llarga, fora de la cadena muntanyosa, amb la qual
cosa esta perd pes i volum. Les arrels ascendixen per a compensar esta
pèrdua deixant en superfície els materials que han estat sotmesos a un
major procés metamòrfic.
El mantell es
troba en estat fluid a causa de les altes temperatures i els seus
materials circulen formant corrents. Els materials més calents
ascendixen. Després es fan mes freds i descendixen. A este corrent es la
flama corrent de convecció en el mantell. Esta circulació és el motor que
mou les plaques, també és la causa de la ruptura de l'escorça terrestre
i la separació de les seues parts. I la part inferior del mantell està en
contacte amb una capa més interna i calent, mentres que la part
superior està en contacte amb la litosfera freda, estos canvis de
temperatura produïxen els canvis de convecció. Al moure's les plaques
espenten i xoquen. Quan una placa continental xoca amb una oceànica,
la continental que està formada per roques menys denses continua surant
mentres que la placa oceànica que és més densa s'afona i arrossega amb
si a la litosfera.Les cel·les de convecció s'inicien en la zona de
contacte amb el càlid nucli, que aconseguix temperatures d'uns 4500 ºC, i la calor
s'acumula en la zona de separació entre el nucli extern i el mantell
inferior; d'ací es propaga a través de noves cel·les de convecció que
s'establixen en el mantell, fins a la litosfera que és la capa més freda i
externa.
