ISOSTÀSIA

La isostàsia és la condició d'equilibri que presenta la superfície terrestre a causa de la diferència de densitat de les seues parts. Es resol en moviments verticals (epirogénicos) i està fonamentada en el principi d'Arquimedes. Va ser enunciada com a principi a finals del segle XIX. L'equilibri isostàtic pot trencar-se per un moviment tectònic o el desgel d'una capa de gel. La isostàsia és fonamental per al relleu de la Terra. Els continents són menys densos que el mantell, i també que la corfa oceànica. Quan la corfa continental es plega acumula gran quantitat de materials en una regió concreta. Acabat l'ascens, comença l'erosió. Els materials es depositen, a la llarga, fora de la cadena muntanyosa, amb la qual cosa esta perd pes i volum. Les arrels ascendixen per a compensar esta pèrdua deixant en superfície els materials que han estat sotmesos a un major procés metamòrfic.