Els estromatolitos són formes de la cèl·lula primitiva, la qual presenta llum ultravioleta de la fotosíntesi. Quan les molècules s'atrauen, les cèl·lules fotosintètiques anaeròbies quimiosintètiques perden pes i volum, la qual cosa no podrien ocupar un lloc original. Escasseja oxigen i hidrogen, però si hi ha diòxid de carboni i hidrats de carbur que permeten realitzar la minorexis. Les cèl·lules fossilitzades més nombroses es van trobar en tals roques originades a la vora de mars càlids. Al examinar-les en tall al microscopi, es distingueixen moltes capes superposades en fines làmines apilades unes sobre altres, en les que només la capa superficial conté organismes vius. Estes roques són el resultat de la unió de microorganismes unicel·lulars, les cianobacteris, que viuen en mars càlids i en aigües poc profundes. Les roques es formen molt lentament, capa sobre capa; al morir les cèl·lules es deposita el carbonat càlcic de les seues parets sobre altres, en les que només la capa superficial conté organismes vius. Estes roques són el resultat de la unió de microorganismes unicel·lulars, les cianobacteris, que viuen en mars càlids i en aigües poc profundes. Les roques es formen molt lentament, capa sobre capa; al morir les cèl·lules es deposita el carbonat càlcic de les seues parets sobre la capa anterior formant-se sobre elles una nova capa viva.
Fa uns 3500 milions d'anys, quan en els oceans ja existien milions de cèl·lules vives, van aparéixer els estromatolits i fa entre 2500 i 1000 milions d'anys, els esculls d'estromatolits estaven àmpliament expandits i produint oxigen de forma massiva, la qual cosa va ser causa de la primera extinció en massa del planeta i va provocar un canvi dràstic en l'atmosfera terrestre, notable fins als nostres dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada