Els primats per als paleontolègs el
punt d'inici de la història de la humanitat va començar amb l'aparició
dels primats, fa uns 65 milions d'anys. Els primers d'ells eren uns
xicotets animals que van començar a viure en els arbres en compte de estar en el terra, com la majoria dels mamífers. Durant el seu desenrotllament evolutiu, els primats es van fer de
certs trets especials: bona visió, mans amb què es poden subjectar
fermament objectes i un cervell relativament gran.
Per pertànyer a
la mateixa família, les diferents espècies de primats, en especials
monos i simis, guarden similitud amb el ser humà. Segons alguns
estudiosos, l'últim avantpassat comú entre el ser humà i el ximpanzé, el
nostre cosí més pròxim, va existir fa 6 o 7 milions d'anys. Després
d'esta separació va aparéixer el primer Membres de la família Hominidae,
la classificació zoològica a què pertanyen els sers humans i els seus
avantpassats prehumans, com els australopithecinos. Entre els homínids
no estan vaig inclouredos els simios., el cridat Australopithecus, que
posteriorment va donar lloc a l'Homo habilis, el primer especímen del
gènere Homo, a qui pertanyem els sers humans moderns. Els canvis en la
biologia dels primats que van desembocar en els primers homínids es van
donar en África: en l'Est i en el Sud. El canó d'Olduvai, a Tanzània, el
nord-est d'Africa, és un dels llocs on s'han trobat els fòssils més
antics que aporten dades sobre la històriaevolutiva de l'èsser humà.
Homínids
Els
límits que señaMiembro de la família Hominidaelen el començament i el
final dels distints homínids no són exactes, es calcula que van
aparéixer fa 4.5 milions d'anys i es van extingir fa uns 2 milions
d'anys. Durant molt de temps van haver de coexistir diferents tipus, i
el final d'una espècie es va entremesclar amb les generacions d'una
altra en el transcurs de milers d'anys. Els científics distingixen entre
diverses espècies d'homínids. Tots ells compartixen algunes
característiques bàsiques: Poden mantindre's dreçats i caminar en dos
peus Tenen un cervell relativament gran en relació amb les de les mones
La seua mà té un dit polze desenrotllat que els permet manipular
objectes.
Australopithecus
El Australopithecus és l'homínid més antic que es
coneix. Australopithecus vol dir "simio sudafricano" i s'estima la seua
antiguitat fins en 4 milions d'anys. En 1925, el paleontòleg Raymond
Dart va descobrir el crani d'un Australopithecus en Taung, al sud
d'África. El descobriment d'este fòssil, avantpassat del ser humà i
íntimament relacionat amb la mona, va provocar polèmica perquè es va
trobar en África i fins llavors s'havia fundat l'origen del ser humà a
Europa. En llocs pròxims a este descobriment es van trobar altres
espècies d'Australopithecus (afarensis, africanus, robustus, boisei) ,
que van confirmar l'origen de l'home a África. Els seus restes
van demostrar que estos homínids mesuraven més d'un metre d'estatura i
que els seus malucs, cames i peus s'apareixien més als dels sers humans
que als dels simis. El cervell s'assemblava al d'estos animals i tenia
una grandària semblant al del goril·la. La mandíbula era gran i el mentó
afonat. Caminaven dreçats i podien córrer, a diferència dels simis. Els
seus llargs braços acabaven en mans pròpiament dites, amb els rovells
dels dits planes, com les dels sers humans. Es creu que estos sers eren
carnívors, perquè al seu voltant s'han trobat ossos i cranis que havien
sigut picats per a extraure el moll i els cervells.
El gènere Homo
La majoria dels científics accepten que hi ha dos grans grups, o
gèneres, d'homínids en els últims 4 milions d'anys. Un d'ells és el
gènere Homo, que va aparéixer fa 2.5 milions d'anys i que inclou almenys
tres espècies: Homo habilis, Homo erectus, Homo sapiens. Un dels grans
misteris dels estudiosos de la prehistòria és quan, com i on el gènere
Homo va reemplaçar als Australopithecus. Arbre genealògic que representa
la possible evolució de l'home. Fa algun temps, el diagrama haguera
sigut una línia recta, però en l'actualitat els especialistes pensen que
la situació va ser més complexa.
Homo sapiens
sapiens
Després del Neanderthal vingué l'Homo sapiens sapiens, que és
l'espècie a la qual pertanyem els sers humans moderns. S'han trobat
restes dels primers membres d'esta branca en el Pròxim Orient i els
Balcans, datats entre el 50 mil i el 40 mil abans de la nostra era.
Els Homo
sapiens sapiens es van estendre per la Terra més que cap dels primats
anteriors. Un grup prehistòric d'esta espècie van ser els hòmens de
Cro-Magnon (32 mil anys) , cridats així per la cova pròxima a l'aldea
dels Eyzies, França, on van ser trobats els seus restes òssies. Els
cro-magnones van viure l'última glaciació i encara que el seu cervell no
era major que el de l'home de Neanderthal, li van donar nous usos
perquè, entre altres coses, van fer i van millorar molts instruments i
armes. Els cro-magnones són també els artistes més antics. L'home actual
no diferix bàsicament ni en capacitat cerebral, ni en postura, ni en
altres trets físics, del model que l'evolució havia aconseguit en l'home
de Cro-Magnon.
P A L E O L I T I C NEOLITIC........
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada