El
neodarwinisme també anomenat teoria sintètica de l'evolució, és bàsicament
l'intent de fusionar el darwinismo clàssic amb la genètica moderna, i
va ser formulat en la dècada del 30 i el 40 (segle XX) per científics
com ara G. G. Simpson, Mayr, Huxley, Dobzhansky, Fischer, Sewall Wright,
i altres. Segons esta teoria els fenòmens evolutius s'expliquen
bàsicament per mitjà de les mutacions (les variacions accidentals de què
parlava Darwin) sumades a l'acció de la selecció natural.
Així,
l'evolució s'hauria a causa de l'acumulació de xicotetes mutacions
favorables, preservades per la selecció natural i per consegüent, la
producció de noves espècies (evolució trans específica) no seria ni més
menys que l'extrapolació i magnificación de les variacions que ocorren
dins de l'espècies.
Cal assenyalar que a partir de la dècada dels 70
(segle XX) , i en un esforç per salvar la teoria de l'evolució del
problema insuperable que representa l'absència de fósils intermedis,
alguns autors com Stephen Jay Gould i Niles Elredge van proposar la
teoria del "equilibrio puntuado" en reemplaçament del gradualismo de la
teoria sintètica clàssica, dient ni més ni menys que esta estava
efectivament difunta.
No obstant això, davant de la vehement reacció en
contra s'esta postura per part del "establishment" darwinista, Gould i
Elredge van donar en gran manera marxa arrere i van tractar de
conciliar d'alguna manera la teoria del "equilibrio puntuado", amb la
teoria neodarwinista clàssica i hui en dia la majoria dels autors
evolucionistes continua acceptant al neodarwinisme com la verdadera
teoria de l'evolució.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada