Teoría endosimbiòtica

Es denomina endosimbiosis a l'associació en la qual un organisme habita en l'interior d'un altre organisme. Etimològicament el terme podria usar-se per a designar a qualsevol procés de simbiosi en el qual el simbiont que residira en l'interior del cos d'un altre ser vivo,1 encara que també puga usar-se el terme endosomático. Este és el cas, per exemple, de molts dels bacteris que formen part de la microbiota intestinal. 
En 1971 Lynn Margulis va proposar la teoria de l'Endosimbiosis seriada, que explica l'aparició de la cèl·lula eucariòtica per assimilació simbiòtica de diversos bacteris amb habilitats diferenciades. És així, com igualment este terme també sol emprar-se per a explicar el procés pel qual les cèl·lules procariotes van evolucionar cap a eucariotes, adquirint els seus organuls (com són els cloroplastos i les mitocondrias) procés conegut com la teoria de l'origen endosimbiòtic de les  eucariotes.
Algunes de les proves que recolzen aquesta teoria són la presència de ribosomes de tipus bacterià en l'interior de mitocondris i plastidis. El genoma d'aquests orgànuls està organitzat com el dels bacteris, és circular i es troba lliure sense cap coberta. L'estructura de dobles bicapes lipídiques és semblant a la d'alguns bacteris actuals.

Lynn Margulis

http://ca.wikipedia.org/wiki/Teoria_endosimbi%C3%B2tica
http://es.wikipedia.org/wiki/Endosimbiosis