AUS

Las aves son animales vertebrados, de sangre caliente, que caminan, saltan o se mantienen solo sobre las extremidades posteriores, mientras que las extremidades anteriores están modificadas como alas que, al igual que muchas otras características anatómicas únicas, son adaptaciones para volar, aunque no todas vuelan. Tienen el cuerpo recubierto de plumas y, las aves actuales, un pico córneo sin dientes. Para reproducirse ponen huevos, que incuban hasta su eclosión.

Las aves se originaron a partir de dinosaurios carnívoros bípedos del Jurásico, hace 150-200 millones de años. Su posterior evolución dio lugar, tras una fuerte radiación, a las más de 10 000 especies actuales (la última lista de Clements incluye 10 157 especies vivas más 153 extintas en tiempos históricos). Las aves son los tetrápodos más diversos; sin embargo, tienen una gran homogeneidad morfológica en comparación con los mamíferos. Las relaciones de parentesco de las familias de aves no siempre pueden definirse por morfología, pero con el análisis de ADN comenzaron a esclarecerse.

Las aves se diversificaron en una amplia variedad de formas durante el periodo Cretácico. Muchos grupos retuvieron sus características primitivas, como alas con garras, y dientes, aunque los dientes se perdieron de forma independiente en algunos grupos de aves para facilitar el vuelo, incluidas las aves modernas. Mientras las formas más primitivas, como Archaeopteryx y Jeholornis, retuvieron la cola larga ósea de sus ancestros, las colas de las aves más avanzadas se acortaron con la aparición del hueso pigóstilo en el clado Pygostylia.

La anatomía de las aves presenta un plan corporal que exhibe un gran número de adaptaciones inusuales en comparación con otros vertebrados, en su mayor parte para facilitar el vuelo.

El esqueleto está formado de huesos huecos, pero de estructura resistente, lo que les confiere ligereza a las aves. Estas cavidades óseas están llenas de aire y conectan con el aparato respiratorio. Los huesos del cráneo están fusionados, sin presentar suturas craneales. Las órbitas son grandes y separadas por un septo óseo. La columna vertebral de las aves presenta un gran contraste entre las zonas superiores y las inferiores. El número de vértebras cervicales es muy variable, aunque siempre numeroso y el cuello es especialmente flexible, pero en las vértebras torácicas anteriores la movilidad es reducida, y en todas las posteriores la movilidad es nula, dado que están fusionadas. Las pocas vértebras posteriores están fusionadas con la pelvis para formar el sinsacro. Las costillas son aplastadas y el esternón es aquillado para el anclaje de los músculos del vuelo, excepto en los órdenes de aves terrestres no voladoras. Las extremidades anteriores están modificadas en forma de alas. 

http://es.wikipedia.org/wiki/Aves

Carmen y Andrea.

Transcripció de ADN a ARN

Homeòstasi

 L'homeòstasi és la tendència a mantenir l'equilibri i l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics. Aquesta condició d'equilibri en el medi intern és deguda a una contínua interrelació dels múltiples processos de regulació corporal. L'estat d'equilibri del cos pot alterar-se dins d'uns estrets marges compatibles amb la vida, fet que es dóna per a adaptar-se als canvis del medi que l'envolta.

L'homeostasis respon a canvis produïts en: 

• El medi intern: El metabolisme produïx múltiples substàncies, algunes d'elles de desfet que han de ser eliminades. Per a realitzar esta funció els organismes posseïxen sistemes d'excreció. Per exemple en l'home l'aparell urinari. Els sers vius pluricel·lulars també posseïxen missatgers químics com a neurotransmissors i hormones que regulen múltiples funcions fisiològiques. 

• El medi extern: L'homeostasis més que un estat determinat és el procés resultant d'afrontar les interaccions dels organismes vius amb el medi ambient canviant la tendència del qual és cap a desorde o l'entropia. L'homeostasis proporciona als sers vius la independència del seu entorn per mitjà de la captura i conservació de l'energia procedent de l'exterior. La interacció amb l'exterior es realitza per sistemes que capten els estímuls externs com poden ser els òrgans dels sentits en els animals superiors o sistemes per a captar substàncies o nutrients necessaris per al metabolisme com pot ser l'aparell respiratori o digestiu.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Home%C3%B2stasi

http://enciclopedia.us.es/index.php/Homeostasis

Citoesquelet i centríols

El citosquelet està format per dos components principals; els microtúbuls i els
microfilaments i en menor grau per filaments intermedis.

Els microfilaments són filaments de 50 a 70 Å de grossor formats per actina,
Els microtúbuls són estructures buides les parets dels quals estan formades per
tubulina

Els microtúbuls formen d’una banda un esquelet general de la cèl·lula en col·locarse
en posició radial al voltant d’una zona anomenada àster que en les cèl·lules animals
conté els centríols (que s'encarreguen de dirigir el moviment dels filaments del citosquelet i estan envoltats de proteïnes) i en les vegetals només és una zona de densitat diferent respecte al
citosol. També poden trobar-se formant estructures estables com són cilis i centríols.
Realitzen les funcions relaciones amb el moviment, tirant i espentant dels
cromosomes o espentant la membrana per a produir el moviment ameboide. 

Els centríols són estructures estables formades per nou tripletes de microtúbuls,
disposades al seu torn formant un cilindre, les nou tripletes de microtúbuls estan unides
per fibres radials en un dels extrems del cilindre, entre una tripleta i una altra hi ha
molècules de nexina que les manté unides.
Hi ha dos centríols per cèl·lula, col·locats perpendicularment.

Teoría endosimbiòtica

Es denomina endosimbiosis a l'associació en la qual un organisme habita en l'interior d'un altre organisme. Etimològicament el terme podria usar-se per a designar a qualsevol procés de simbiosi en el qual el simbiont que residira en l'interior del cos d'un altre ser vivo,1 encara que també puga usar-se el terme endosomático. Este és el cas, per exemple, de molts dels bacteris que formen part de la microbiota intestinal. 
En 1971 Lynn Margulis va proposar la teoria de l'Endosimbiosis seriada, que explica l'aparició de la cèl·lula eucariòtica per assimilació simbiòtica de diversos bacteris amb habilitats diferenciades. És així, com igualment este terme també sol emprar-se per a explicar el procés pel qual les cèl·lules procariotes van evolucionar cap a eucariotes, adquirint els seus organuls (com són els cloroplastos i les mitocondrias) procés conegut com la teoria de l'origen endosimbiòtic de les  eucariotes.
Algunes de les proves que recolzen aquesta teoria són la presència de ribosomes de tipus bacterià en l'interior de mitocondris i plastidis. El genoma d'aquests orgànuls està organitzat com el dels bacteris, és circular i es troba lliure sense cap coberta. L'estructura de dobles bicapes lipídiques és semblant a la d'alguns bacteris actuals.

Lynn Margulis

http://ca.wikipedia.org/wiki/Teoria_endosimbi%C3%B2tica
http://es.wikipedia.org/wiki/Endosimbiosis

Biomolècules

Proteïnes

Les proteïnes són molècules formades per cadenes lineals d'aminoàcids arranjades en una cadena lineal oscarufona i units per enllaços peptídics entre els grups carboxil i amino de residus adjacents. La seqüència d'aminoàcids d'una proteïna és definida per la seqüència d'un gen.

Les proteïnes exercixen un paper fonamental per a la vida i són les biomoléculas més versàtils i diverses. Són imprescindibles per al creixement de l'organisme i realitzen una enorme quantitat de funcions diferents, entre les que destaquen:
-Estructural. Esta és la funció més important d'una proteïna (col·lagen).
-Immunològica (anticossos).
-Enzimàtica (sacarasa i pepsina).
-Contràctil (actina i miosina).
-Homeostática: col·laboren en el manteniment del pH (ja que actuen com un tampó químic) 
-Transducció de senyals (rodopsina).
-Protectora o defensiva (trombina i fibrinogen).

http://es.wikipedia.org/wiki/Prote%C3%ADna
http://ca.wikipedia.org/wiki/Prote%C3%AFna#Propietats_de_les_prote.C3.AFnes_.5B15.5D

Biomolècules

Lípids

Els lípids són un conjunt de molècules orgàniques compostes principalment per carboni i hidrogen i en menor grau oxigen, encara que també poden contindre fòsfor, sofre i nitrogen. Tenen com a característica principal el ser hidròfobes (insolubles en aigua) i solubles en dissolvents orgànics com la benzina, el benzé i el cloroform.
A diferència dels glúcids i de les proteïnes, que tenen grups funcionals característics, els lípids no tenen cap grup funcional propi. Els lípids constitueixen un ampli grup de molècules que es presenten a la natura que inclou els greixos, ceres, esterols, vitamines liposolubles (com les vitamines A, D, E, i K), monoglicèrids, diglicèrids, triglicèrids, fosfolípids, i d'altres. 

Malgrat que el terme lípid de vegades es fa servir com a sinònim de greix, els greixos són un subgrup dels lípids anomenats triglicèrids. Els lípids també comprenen molècules com els àcids grassos i els seus derivats (incloent tri-, di-, monoglicèrids, i fosfolípids), com també altres metabòlits que contenen esterols com el colesterol. 

Funcions biològiques:
-Funció de reserva energètica. Els triglicéridos són la principal reserva d'energia dels animals.
-Funció estructural. Els fosfolípids, els glucolípidos i el colesterol formen les bicapes lipídicas de les membranes cel·lulars. Els triglicéridos del teixit adipós recobrixen i proporcionen consistència als òrgans i protegixen mecànicament estructures o són aïllants tèrmics. 
-Funció reguladora, hormonal o de comunicació cel·lular.
-Funció transportadora. El transport de lípids des de l'intestí fins al seu lloc de destí es realitza per mitjà de la seua emulsió gràcies als àcids biliars i a les lipoproteínas. 
-Funció biocatalizadora. En este paper els lípids afavorixen o faciliten les reaccions químiques que es produïxen en els sers vius. 
-Funció tèrmica. En este paper els lípids s'exercixen com reguladors tèrmics de l'organisme, evitant que este perda calor.

http://ca.wikipedia.org/wiki/L%C3%ADpid
http://es.wikipedia.org/wiki/L%C3%ADpido#Funciones